L’epicentre del projecte es centra en l'àrea que ocupa l'aglomeració d’urbanitzacions residencials més gran de la península ibèrica, que s’amaga darrere els boscos de la Vall del Tenes. Difusos presenta una visió particular del nostre entorn natural en contraposició a les zones urbanitzades i post-industrials.
Les imatges no parlen només d’un context local sinó de la degradació i especulació del paisatge a un nivell més ampli, i de costums globals, més enllà del detonant de l’esclat de la bombolla inmobiliaria al nostre país.
Aquest recorregut visual sorgeix d’una necessitat personal de reconnectar-me amb la natura i és fruit de les passejades al voltant del meu espai domèstic, l’àrea d’influència de Palaudàries. Marques que connecten carreteres, carrers, camins, vorals, rieres, i boscos on habitualment circulem o passegem sols o amb família. Aquestes derives han estat sempre un espai de llibertat, de diàleg, i d’autoconeixement.
En els darrers anys i a través de la càmera he redescobert que els espais de la meva infantesa han estat destruïts i abandonats. La masia on anàvem a comprar està tapiada, els camps d’esport han desaparegut i ja no circulen bicicletes pels carrers a causa del poder de les pantalles.

Aquest projecte retrata un subjecte que apareix tan en l’ús que fa dels objectes com en el rastre que deixa la memòria dels seus espais habitats. La fotografia té la capacitat de convertir aquests rastres i residus en petits tresors.

------------

El epicentro del proyecto se centra en el área que ocupa la aglomeración de urbanizaciones residenciales más grande de la península ibérica, que se esconde en los bosques del Vallés Oriental. Difusos presenta una visión particular de nuestro entorno natural en contraposición a las zonas urbanizadas y post-industriales.
Las imágenes no hablan sólo de un contexto local sino de la degradación y especulación del paisaje a un nivel más amplio, y de costumbres globales, más allá del detonante del estallido de la burbuja inmobiliaria en nuestro país.
Este recorrido visual surge de una necesidad personal de reconectarme con la naturaleza y es fruto de los paseos alrededor de mi espacio doméstico, el área de la Vall del Tenes. Marcas que conectan carreteras, calles, caminos, arcenes, arroyos, y bosques donde habitualmente circulamos o paseamos solos o con familia. Estas derivas han sido siempre un espacio de libertad, de diálogo, y de autoconocimiento.
En los últimos años y a través de la cámara he redescubierto que los espacios de mi infancia han sido destruidos y abandonados. La masía donde íbamos a comprar está tapiada, los campos de deporte han desaparecido y ya no circulan bicicletas por las calles debido al poder de las pantallas.

Este proyecto retrata un sujeto que aparece tanto en el uso que hace de los objetos como en el rastro que deja la memoria de sus espacios habitados. La fotografía tiene la capacidad de convertir estos rastros y residuos en pequeños tesoros.